El passat 11 de novembre de 2007 el jove antifeixista Carlos Palomino va morir després d'una punyalada en el cor a les mans del militar nazi de l'exèrcit espanyol Josué Estébanez. Aquest dia les joventuts del partit feixista Democràcia Nacional havien convocat una manifestació cridant al racisme i la xenofòbia al madrileny barri d’Usera. Concentració autoritzada per delegació de govern en un dels barris amb major població immigrant de la comunitat de Madrid, on treballadors i treballadores de diferents nacionalitats conviuen diàriament.
Centenars d'antifeixistes es dirigien al metre a tractar d'impedir la barbàrie que suposava la celebració de la manifestació, i el feixista assassí es va preparar bé per acabar amb la vida de qui fos necessari. Abans que pugessin al tren va empunyar la navalla i una vegada en el vagó va començar la seva estratègia de provocació, a la qual el coratge de Carlos va respondre revelant la seva condició de feixista, va ser suficient per acabar amb la seva vida d'una sola punyalada.
Després dels fets i malgrat la manipulació dels mitjans d'informació del sistema, que va tractar de situar l'ocorregut com un enfrontament de bandes de carrer, la indignació va sortir als carrers exigint justícia per a l'assassí de Carlos i el cessament immediat de l'autorització per part del govern perquè el feixisme estigues a plaer pels carrers. Això va succeir en tot l'estat, també a Barcelona. En aquesta ciutat, la manifestació convocada per diverses associacions, col·lectius i plataformes antifeixistes no va poder transcórrer amb normalitat. Aquest dia la presència dels Mossos d´Esquadra estava perfectament organitzada per a impedir el seu bon desenvolupament. Des de l'inici tracta d'impedir-se la manifestació, i quan la capçalera de la mateixa havia avançat 400 metres, es produeix una violenta càrrega policial a les mans del cos dirigit pel conseller de l'interior de la Generalitat, Joan Saura, - qui no només és responsable d'aquesta violència contra els antifeixistes, sinó que pesa en les seves esquenes tota la violència exercida contra les mobilitzacions estudiantils que es donen en el marc del procés de Bolonya, o contra altres moviments socials- que dissol la manifestació. El resultat són desenes de ferits i detinguts en un escenari de commoció social impossible de justificar, ja que la violència s'estén a la zona comercial propera del Passeig de Gracia i acaba afectant als ciutadans.
D'aquesta actuació policial sorgeixen dues acusacions per part de la fiscalia: una com a procés general als detinguts i una altra en la qual se separa el cas de Xavier Auré, Albert Camarasa i Juanjo Serrano, militants dels CJC/Joves Comunistes del Poble Català (CJC/JCPC) i el Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC), als quals mitjançant un muntatge policial se'ls imputen els delictes de: atemptat, agressió a l'autoritat amb agreujant de violència i desordre públic. El proper 1 de desembre s'enfrontaran al judici pel qual se'ls sol·liciten 3 anys i 10 mesos de presó. L'única prova amb la qual la fiscalia explica és el testimoniatge de 2 Mossos d´Esquadra, que segons l'ordenament jurídic espanyol constitueix una prova en si mateixa, no així el testimoniatge de desenes de testimonis presents en la manifestació que els desvinculen de tota violència i que a més poden assegurar que en el cas de Juanjo ni tan sols estava present durant els fets.
Mentre aquest procés està obert, l'assassí de Carlos, Josué Estébanez, es troba en condicions de millora de la seva situació penitenciària. Ha estat fa uns mesos traslladat a la presó de Villabona a Astúries on es troba en la unitat terapèutica, gaudint d'importants beneficis penitenciaris.
El feixisme, racisme i l'assassinat han obtingut la seva recompensa, mentre que la lluita solidària i la indignació davant el crim pretenen ser castigats de manera alliçonadora l'1 de desembre. L'actuació de totes les instàncies oficials així ho demostra, des de l'autorització de la manifestació feixista aquell 11 de novembre, la repressió de la manifestació a Barcelona, els beneficis penitenciaris concedits a l'assassí, fins a la submissió a aquest judici farsa als 3 comunistes. Aquest procés judicial no servirà més que per donar lliçó als pobles d'Espanya del caràcter de protecció al feixisme que emana d'aquest estat i perquè acabin de llevar-se la veritable careta d'hereus del franquisme.
Per tot això exigim de manera immediata la llibertat sense càrrecs de Juanjo, Albert i Xavier i el cessament de la protecció al feixisme en l'estat espanyol.