El Govern antisocial del PSOE ha seguit en la senda de les retallades, aquesta vegada aprovant un Decret-Llei que reforma els mecanismes de Negociació Col·lectiva i optant per sotmetre's a la línia adoptada per la patronal durant el diàleg amb CCOO i UGT. Els drets dels treballadors i treballadores es veuran afectats una vegada més, i així també el futur de la joventut, que serà més gris si no fem gens per evitar-ho.
Tot això es produeix després de mesos d'una negociació fallida entre sindicats i patronal. El diàleg es va infringir a causa del gir de rosca donat per la CEOE en les seves propostes, que va tornar en l'últim moment a les seves proposicions de màxims per forçar la intervenció del Govern, conscients que així molts dels punts que no serien acceptats pels sindicats es podrien veure portats a la pràctica.
Aquest Decret-Llei desmantella gran part dels mètodes que han usat durant anys els treballadors i treballadores i els seus representants per frenar l'avanç de la voracitat empresarial contra els salaris i l'estabilitat en el lloc de treball. Aquesta mesura ataca frontalment als sindicats i afavoreix als empresaris i a les organitzacions patronals, que ara es trobaran en una posició de superioritat per modificar les condicions de treball dels seus empleats i empleades, elevant així el seu grau d'explotació i per tant augmentant els beneficis econòmics que obtindran uns pocs a costa de la majoria.
En suavitzar les condicions per les quals una empresa pot despenjar-se d'un conveni de sector, es produeix un major desnivell de salaris (a la baixa) entre persones que realitzen el mateix treball, i afebleix la força que poden exercir els treballadors i treballadores en fer prevaler el conveni de l'empresa sobre els convenis sectorials. S'aprofundeix també en l'anomenada "flexibilitat", la qual cosa en realitat significa la possibilitat que tindran els empresaris de modificar més fàcilment els salaris, els horaris, el lloc de treball, el lloc exercit,... el que suposa una major inestabilitat per als treballadors i treballadores.
A més, un altre dels aspectes més greus d'aquesta reforma és la legalització del "acomiadament preventiu", que fa que una empresa pugui reduir plantilla si té perspectives de tenir pèrdues, pagant als seus empleats i empleades una indemnització mínima. Aquesta mesura va ser eliminada de la reforma laboral del 2010, però el Govern ha cedit davant les pressions dels empresaris, inclós la banca,, ja que en la pràctica això fa que puguin acomiadar indiscriminadament amb una despesa ínfima.
Per totes aquestes raons des de Joves Comunistes rebutgem categòricament la imposició d'aquestes mesures, que s'emmarquen en un context de retallades a escala mundial i que solament es podran veure frenades mitjançant la lluita i la mobilització organitzada i conscient de la joventut i la classe treballadora.