8 de març de 2010: En lluita per les 35 hores!
Avui, 8 de març, les dones sortim al carrer per reivindicar, com cada any, que continuem en la mateixa situació, que res no millora. Les dones de classe treballadora i les immigrants som les més perjudicades per les conseqüències de la crisis econòmica. A Espanya, la taxa d’atur i inactivitat forçada femenina és una de les més altes dels països de la Unió Europea. Les conseqüències d’aquesta crisi han fet palesa la situació en la que ens trobem les dones; tot i això, el discurs hegemònic patriarcal no té en compte la nostre situació.
Les condicions laborals a les que el mercat de treball ens aboca: contractes laborals precaris, a temps parcial o, en el cas de les dones immigrants, treballs irregulars sense contracte que han dut, en un context global, a un nou fenomen creixent, que és el de la feminització de la pobresa; aquest fet encara s’accentua més amb la incipient retallada de drets socials bàsics de l’estat del benestar, fet que es reflexa amb la privatització dels serveis públics o la reducció de pressupost per la llei de dependència.
Les dones treballadores ens veiem obligades a ocupar treballs que permetin compatibilitzar el treball domèstic (manteniment de la casa, reproducció i cura dels fills/es i persones dependents) amb el treball remunerat (treballs flexibles, irregulars i insuficientment remunerats). D’altra banda, una part molt important d’aquest treball domèstic és realitzat per dones immigrants. Aquest fenomen, posa de manifest les desiguals relacions de gènere perpetuades pel sistema capitalista i la globalització. El treball domèstic legitima les relacions patriarcals entre homes i dones i, en el cas de les dones treballadores immigrants, fa que, a més de subordinar-se al patriarcat en funció del seu gènere, es subordinin també en base a la seva ètnia i la seva classe social.
Per tot això, i per molt més, des de Joves Comunistes creiem que és necessària la lluita per les 35 hores setmanals, una lluita contra la feminització de la pobresa, l’exclusió social i l’atur, i a favor d’un model de societat democràtica i igualitària. Hem de lluitar per una nova relació entre gèneres. El model de societat que genera exclusió i precarietat afavoreix la discriminació de les dones i consolida el sistema patriarcal. Aconseguir les 35 hores és avançar cap a un repartiment real del treball, que modifiqui les actuals relacions entre reproducció i producció, replantejant-les radicalment.
Per tot això, és necessari EXIGIR:
- Una jornada laboral de 35h per llei, sense reducció de drets.
- Un repartiment equitatiu del treball entre dones i homes.
- Una millora de la qualitat del treball.
- La igualtat salarial.
- L'aplicació i el desenvolupament de les lleis d’igualtat i de dependència.
- Més recursos als ajuntaments per desenvolupar polítiques d’igualtat.
- Una reforma fiscal. Que paguin més els/les que més tenen, pel desenvolupament de polítiques socials i creació de treball públic estable.
- Papers per a tothom! Cap persona és il·legal!
Marzo de 1910. Clara Zetkin defendía, durante la 2ª Conferencia Mundial de Mujeres Socialistas, la proclamación del 8 de marzo como día internacional de la mujer trabajadora, brindando un homenaje a las mujeres obreras que habían dado su vida para exigir mejores condiciones laborales para la clase trabajadora.
Marzo de 2010. Miles de mujeres nos manifestamos en todo el Estado para proclamar que la crisis no nos para, y que como mujeres no vamos a pagar las consecuencias de una crisis que pretende recortar derechos adquiridos tras siglos de lucha obrera y feminista. Las consecuencias de la crisis económica están repercutiendo sobre todo en las mujeres trabajadoras, especialmente a las jóvenes y las migrantes. España encabeza el ranking europeo de parados y paradas jóvenes con más de un 43%. De este 43% las mujeres jóvenes suponemos más de un 60%, a lo que se suman los mayores índices de precariedad que tenemos que soportar. Precariedad que toma forma de temporalidad y parcialidad, y que nos sitúa a en el pico de la pirámide de la precariedad y la explotación capitalista. En el caso de los contratos a tiempo parcial, el 90% de este tipo de contratos son soportados por mujeres.
En el capitalismo, se refuerza la dominación patriarcal mediante la desvalorización de la fuerza de trabajo femenina. Esta desvalorización, sostenida a través de la división sexual del trabajo, se muestra tanto en la invisibilidad del trabajo reproductivo en su conjunto, el que asegura la subsistencia y la reproducción de fuerza de trabajo productiva, como en la discriminación directa de la mujer en el ámbito de la producción: discriminación salarial, precariedad y exclusión de las esferas de poder y toma de decisiones.
Al mismo tiempo estamos sufriendo un ataque político e ideológico sobre los derechos conquistados históricamente por los movimientos feministas. La derecha política, el sistema judicial y la iglesia católica, con el odio que les caracteriza, atacan cualquier política de igualdad: ya no se debate de plazos en el aborto, sino del derecho al aborto en sí. Pero no sólo la derecha política, mediática y eclesiástica la que juega este papel. Nos enfrentamos a un gobierno cobarde, que trata de construir falsos consensos inalcanzables, ¿alguien habló de consensos con la ley de matrimonio entre parejas del mismo sexo? Cuando se trata de una cuestión que afecta a las mujeres, que afecta a su reproducción, a la reproducción de fuerza de trabajo, estamos hablando de otra cosa. Aquí si toca regatear y retroceder. Porque lo que se está defendiendo ahora es el derecho de las mujeres a decidir sobre su vida, y eso choca frontalmente con un sistema capitalista que necesita de la mitad de la población, y lo que está produce y reproduce, en situación de invisibilidad, que necesita de excluidos e invisibles, que sostengan lo insostenible por los siglos de los siglos
Por todo esto, este 8 de marzo tiene que ser un día de lucha especialmente combativo. Un día en el que las mujeres, y los hombres, gritemos que cualquier modelo de vida que no sea sostenible, que no se construya desde los equilibrios, donde no se reparta el trabajo, con reducciones de jornada, no será válido. Este 8 de marzo, 100 años después de que Clara Zetkin colocase la lucha de las mujeres en la centralidad política, tenemos que volver a trabajar para construir conciencias, para construir y colocar a la mujer en el centro de la lucha política y revolucionaria.
Porque este 8 de marzo es una oportunidad más para construir movimiento feminista combativo.
Movimiento feminista que vaya a la raíz del sistema patriarcal y capitalista, y que deje de maquillarse la cara con políticas ligeras, para taparse las heridas.
Porque sin la emancipación de las mujeres no hay emancipación posible de la clase trabajadora.
Porque la revolución, o será feminista o no será.
Que la crisis no te pare. Este 8 de marzo, ¡organízate y lucha!
Comunicat del PSUC Viu
8 de març de 2010. En lluita contra la feminització de la pobresa!
És alarmant la feminització de la pobresa. Les conseqüències de la crisi econòmica a Espanya estan repercutint, sobre tot, en les dones de classe treballadora, especialment les joves i les immigrants, i la situació no millora. La major part de les persones aturades, pobres i excloses de la societat i sense cobertures som dones.
Espanya és el paradigma de l'atur estructural, sent la taxa d'atur femení del 19%. El nostre mercat de treball es caracteritza principalment per l'abús de la temporalitat i la contractació a temps parcial, especialment per les dones, així com per la disminució salarial que es segueix mantenint al voltant d'un 30%. Per altra banda, la baixa taxa d'activitat femenina demostra que les tasques de cura continuen recaient quasi en exclusiva en les mateixes dones.
La disminució de la renda familiar, tant per la precarització de les condicions de treball, de l'atur i per la disminució del salari real, produeix efectes molt negatius en les dones. El raquític estat del benestar no avança, sinó que retrocedeix. La reducció de pressupost per a la Llei de dependència, la privatització dels serveis públics i la retallada de les pensions, perjudica especialment a les dones, que són les que finalment assumeixen els treballs familiars bàsics quotidians.
Al mateix temps, estem patint un atac polític i ideològic sobre els drets conquerits pels moviments de dones. Les polítiques per a la igualtat de gènere reben forts atacs per part de la dreta política, el sistema judicial i l’església catòlica. Són exemple d’això les declaracions públiques del jutge Serrano en contra de la llei de violència de gènere, afirmant que hi ha moltes denuncies falses i que aquesta llei és fruit de la “dictadura del feminisme radical”, o les del arquebisbe de Granada en contra de la llei de l'avortament, comparant-la amb els crims de Hitler.
Des de la Secretaria de la Dona del PSUC viu manifestem que és necessària l'expansió de la despesa social per acabar amb la desigualtat.
Una major provisió pública de bens i serveis socialment essencials: educació, sanitat, atenció a la dependència, programes d'integració social, habitatge públic, transport… fixant com objectiu arribar al nivell de despesa social dels països del nostre entorn, ja que és la segona via per una expansió selectiva de la demanda. És l'exemple més clar de com l'atenció a les necessitats socials pot traduir-se en la creació de treball estable i amb drets, sempre que aquest vingui de la mà d'una expansió directa de l'esfera del sector públic en l'economia.
Una part gens menyspreable d'aquest treball socialment necessari, es realitza en l'actualitat ocult darrera la capa del treball domèstic i, més recentment, amb la “globalització del treball de la cura” a càrrec de mà d'obra immigrant, majoritàriament femenina. La transformació d'aquests treballs ocults en treballs socialment reconeguts és un imperatiu en una societat amb menor desigualtat de gènere.
Per tot això, és necessari:
- Jornada laboral de 35 hores per llei, sense reducció de drets.
- Repartiment equitatiu del treball entre dones i homes.
- Treball estable i amb drets.
- Igualtat salarial.
- Dotació pressupostaria, aplicació i desenvolupament de les lleis d'igualtat i de dependència.
- Polítiques municipals per fer les ciutats i pobles més habitables per les dones.
- Reforma fiscal: Que paguin més els que més tenen, pel desenvolupament de treball públic i estable per a les dones.
- Abolir l'explotació sexual per llei.